Final d’una etapa / “Gajes del oficio”

PRÀCTICAMENT ACABAT EL CURS, DESPRÉS DE MÉS DE 90 DIES DE TREBALL TELEMÀTIC (temps més que suficient per prendre distància del dia a dia ordinari), DE MITJÀ DOTZENA DE LECTURES QUE HAN DONAT PEU A ALGUNA DE LES 24 ENTRADES ESCRITES AL WEB (amb recomanacions, propostes i reflexions). ARRIBA EL MOMENT DE TANCAR UNA ETAPA.

EN GENERAL EN DIUEN NOVA NORMALITAT. NO SE COM SERÀ, NO ESTIC SEGUR QUE COL·LECTIVAMENT HAGUEM APRÈS ALGUNA COSA.

PROFESSIONALMENT PEL QUE HA PASSAT I PEL QUE ESTÀ PER VENIR (en parlaré…) SEGUR QUE HI HAURÀ TEMA I MOTIUS DE COMENTARI.

DE MOMENT UNA RESSENYA I ALGUNES REFLEXIONS PER TANCAR L’ETAPA:

Suposo que ha passat moltes vegades: que el resultat d’una lectura en un moment determinat és diferent al que es produiria en un altre moment. Aquest fenomen a vegades és comprovable al rellegir, a vegades s’incrementa l’interès i l’atractiu però en altres ocasions un queda perplex per l’impressió inicial.

Potser perquè el moment actual és especial i peculiar tinc la impressió que la lectura i el pòsit que deixa “Los gajes del ofició” d’Alliaud, A i Antelo, A és més gran. Potser el temps i un context diferent faran variar la percepció, però de moment el text te molt d’atractiu.

No és el primer moment reflexiu i d’anàlisi d’aquest període:

https://educaciofisicapep.wordpress.com/2020/04/20/com-es-la-docencia-def-online-confinats/

Tant és així que seguint una part de la lògica del llibre, arriscaré relacionant el text de 2011 amb el moment actual (juny de 2020, amb centres tancats i tots el processos d’ensenyament-aprenentatge realitzats de forma telemàtica).

Aquest és un dels passatges que m’ha impulsat a intentar fer el paral·lelisme. Ja que si alguna cosa ha oferit el confinament ha estat distància (no de la docència que ha continuat) del dia a dia i de les sessions-classe. I això ha fet possible pensar en el que un fa.

Molt estret és el vincle del següent fragment amb el moment actual:

El vincle és fins i tot polèmic ja que superada la fase dura del COVID19, han tornat “el consumir y el lincharse” abans que l’escola. Fet que no deixa de ser un senyal del que importa realment, de quines són les prioritats.

També relacionat amb la més rabiosa actualitat, la petició i la demanada de la tornada a l’escola per part de diversos col·lectius s’ha centrat més en “el cuidado” que en “la enseñanza”, amb arguments més o menys dissimulats, de què fem amb els xiquets ?

Això abandonant l’actualitat ens porta al paper de l’escola i dels mestres i professors, que es analitzat a fons però que dues pinzellades deixen entreveure per on van les propostes.

En aquest punt entra en el joc dels raonaments el tercer element, l’alumne “el destinatario” i amb un peculiar i poc convencional punt de vista.

Pels autors de la cita, ja s’aprecia que aquesta no és una visió moderna de l’educació. Tot i que el seu interès es troba en que s’allunya del egocentrisme dominant en el professorat, que sovint creu que pot assumir tot el control de l’acció educativa.

Aspecte que es desenvolupat a fons amb múltiples exemples que relativitzen l’acció de mestres i professors.

Acceptant al 100 % la cita, afegiria que la responsabilitat del docent és que hi hagi ensenyament perquè en tal cas pugui haver-hi aprenentatge. Ja que no hi ha dubte que sense ningú que ensenyi difícilment hi haurà aprenentatge.

Aquests fragments em tornen a l’actualitat de juny de 2020. Ja que un, en ocasions l’únic, dels aspectes (que desgraciadament) manté implicat l’alumnat amb el seu aprenentatge són les qualificacions.

https://www.abc.es/opinion/abci-blanca-arteaga-martinez-carta-profesora-agotada-estoy-cansada-sentir-objetivo-tienen-no-aprender-sino-aprobar-202006010241_noticia.html?fbclid=IwAR2X_GPRkA47bQJCXhPU2ugGwIklw96QHgYOT-qCL93q8JOLHnor_zZXiUA#vca=rrss-inducido&vmc=abc-es&vso=fb&vli=noticia-opinion

Així doncs acceptant les hipòtesis del poder de l’altre, la del dret a la indiferència i la de la necessitat de promoure l’interès. Ha quedat definida com a dèbil la posició de l’ensenyant.

Dèbil no és la paraula a juny de 2020, després de parlar de l’aprovat general i de concloure que el 3r trimestre no tindria, sota cap concepte, valoració negativa computable sinó únicament positiva. La paraula que defineix la posició en que han deixat les autoritats educatives al docent és: INDEFENS, i la que defineix la posició de l’alumnat és INDIFERÈNCIA sense conseqüències.

Aquesta indefensió s’ha hagut de combinar (des de la distància) amb la cura, com ja han apuntat els autors, que ha de ser equilibrada i en la justa mesura. En bona part del procés amb la família present (i cal dir-ho sovint col·laborant) com mostren les dades de participació a l’heteroavaluació familiar en aquesta ocasió.

https://educaciofisicapep.wordpress.com/2020/04/24/heteroavaluacio-i-confinament/

Els valors d’aquesta experiència el darrer trimestre “normal” van ser: de 293 alumnes i per tant famílies, de les que 85 van participar, representant el 29,1 %. En aquesta especial situació i com a mostra de l’augment de la col·laboració les xifres indiquen que han participat 173 famílies és a dir el % ha arribat a un 59 %.

Com es pot apreciar no tot és negatiu, però sens dubte la cosa hagués anat diferent, si hi hagués consciència de la posició de debilitat del docent, possant l’accent en l’aprenentatge i no en la cura o la qualificació. Un bon plantejament podria haver estat: el sistema garantirà la continuació dels processos d’ensenyament-aprenentatge en la nova situació, que com de costum seran avaluats (no calia parlar de qualificació) tenint en consideració criteris de diversitat de l’alumnat i de la situació concreta. Això ens hagués mantingut en condicions “normals”: als docents dèbils i als alumnes amb dret a la indiferència però amb conseqüències.

Aquestes dues cites a pesar de la situació general i puntual ens tornen una mica l’esperança en el sentit que a pesar del materialisme per la qualificació, potser alguna cosa quedi del procés. L’única cosa que cal és preguntar i escoltar.

Tinc la costum d’uns anys ençà d’administrar a l’alumnat un qüestionari de valoració, que enguany ha estat peculiar i que en determinats aspectes confirmen el que s’expressa al llibre.

Més enllà de les preguntes i les respostes, una primera confirmació del que s’expressa al text és la demostració de l’existència del dret a la indiferència ja que el % de participació es millorable, aquest per si sol és un fet que precisa de millora, ja que a majors índexs de participació més fiabilitat de les respostes i/o opinions.

Més enllà dels aprenentatges de la forma i del resultat de la docència en aquesta especial situació també s’ha intentat captar la visió de l’alumnat en relació a la cura (aspecte ja comentat) i la valoració de les propostes durant el confinament.

En un nivell més avançat, el qüestionari de valoració inclou preguntes obertes que donen peu a respostes més amplies i a reflexions més profundes. Aquests en són alguns exemples (transcrits exactament):

  • Crec que, per molt que en aquells moments no ho tinguès present, he après molt en aquest curs de batxillerat. En cert moments he pensat que el que estavem fent no em serviria per a res, però ara durant el confinament me n’he adonat que estava molt equivocada. Per lo tant si, m’ha agradat aquest curs i intentaré mantenir tots els valors esportius adquirits en la meva vida esportiva.
  • Personalment m’ha agradat la manera de treballar alguns aspectes del curs, com per exemple les diferents proves de les QFB. En general tot el temari que hem fet ha estat bastant bé encara que hi ha hagut alguna part com per exemple la d’expressió que no m’ha agradat molt.
  • La veritat és que ha estat bastant diferent respecte a la ESO i s’ha notat a l’hora de la complexitat o de les hores que s’ha hagut de dedicar. Pot ser hagi exigit més, però també hem donat continguts que ens poden ser més útil i, a més, interessants.
  • Després d’aquest curs d’EF, me n’he adonat de que l’Educació Física no es nomes fer esport sino que tambe te una part teorica que es la que ens impulsa a saber com afecta l’esport al nostre cos i ens fa entendre’l un poc més. Però no es que m’hagi agradat molt aquesta part encara que se que es important dintre de la Educació Física. Però tot i amb això ha estat un bon any i crec que tinc una visió positiva de l’any.

Positives, negatives, crítiques, que de tot hi ha i totes aporten, més enllà de la pròpia autoestima. Per d’una banda poder intuir si s’ha produït el desitjat aprenentatge i si s’ha captat per part de l’alumnat evidència d’ensenyament.

Tornant al text però a conseqüència de tot el que s’ha exposat, em sembla interessant la definició de la funció docent:

Aquestes darreres cites em tornen juny de 2020, ja que en la darrera fase del curs (interrompuda bruscament) participava de la formació d’un estudiant de màster en pràctiques. Fet darrerament molt habitual i que permet compartir aquest llunyà moment per a mi. Al procés de pràctiques li són aplicables moltes de les expressions seleccionades, però aquesta em sembla feta a mida. La compartiré amb Gabi (substituirà alguna cosa que ha quedat pendent).

COM DEIA AL PRINCIPI, ETAPA TANCADA I SEMBLA INCREÏBLE EL QUE HAN DONAT DE SI MÉS DE 90 DIES, EN TOTS ELS ASPECTES.

NO EM PUC RESISTIR A INCORPORAR UNA DARRERA CITA, QUE RESUMEIX EL QUE INTENTA SER EL WEB:

No se si la fórmula ha estat una bona elecció. El que segur és un encert, és la lectura de “Los gajes del oficio” us la recomano.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s