Equació aprendre.

Amb la següent cita vaig tancar fa uns dies una entrada dedicada a una lectura relacionada amb el que els seus creadors anomenen: “Estilo Actitudinal” (la cita, encara que excessivament simplista n’és una bona síntesi). Com es veu al peu: ja anunciava alguna continuació. Aquesta és la qüestió ara, donar continuïtat al raonament i a ser possible relacionar-lo amb la situació que hem viscut, vivim i viurem.

Si la cita és certa i no ens rendim o resignem, hi ha d’entrada dues variables clares sobre les que actuar. Una primera exclusiva del docent que es podria denominar QUÈ ?

ENSENYAR, MÉS QUE CAP ALTRA COSA (demostrar, instruir, explicar…), ÉS OFERIR LA POSSIBILITAT D’APRENDRE.

EL DOCENT/ENSENYANT ÉS EL QUE CREA/PROPOSA SITUACIONS DE LES QUE ÉS POSSIBLE APROFITAR ALGUNA COSA.

I una segona que, parcialment, correspon també al docent encara que abasta molt més enllà (ja que l’aprenentatge pot superar el que ensenya, i fins i tot pot existir sense ensenyant). Però com es pot deduir de la cita: el condiciona clarament. Aquest aspecte és el QUÍ ?

APRENDRE PER TANT CONSISTEIX EN APROFITAR PER A UN MATEIX UNA SITUACIÓ: DONADA ESPONTÀNIAMENT O CREADA.

L’ALUMNE/APRENENT ÉS TOT AQUELL QUE A MÉS DE SER PRESENT APROFITA LA SITUACIÓ PER A SI MATEIX.

Amb únicament dues variables no tenim una equació. Suposant únicament aquests dos factors, la realitat és la suma o la multiplicació de les dues variables ?

Si la resposta és que els elements sumen, en l’hipotètic cas que algun dels dos sigui zero es pot afirmar que hi haurà aprenentatge, mínim però existirà.

Però, i si la resposta més realista és que cal multiplicar els factors (com explica en un altre context l’amic Xesco Espar). El resultat de qualsevol multiplicació per zero és zero. No hi ha aprenentatge. I per tant es fa bona la cita inicial.

En el raonament ha aparegut el concepte realitat, més enllà de l’operació bàsica a realitzar amb els 2 factors, quina és la crua realitat ? Per resumir-ho a la mínima expressió, una altra cita recent d’una altra lectura recent:

En aquest context: de la multiplicació del què pel quí i del problema de l’aprenentatge en front a les qualificacions i les actituds que se’n deriven, ens trobem amb dos actors principals:

L’ENSENYANT: de quí ara no m’estendré ja que, com a “la mili”, se li suposa que ha de ser savi (conèixer allò que ensenya), i metòdic (ha de saber com fer-ho). Si és vol aprofundir en aquest actor un antic enllaç pot ajudar: https://educaciofisicapep.wordpress.com/2018/11/08/el-docent-en/

L’APRENENT: en aquest cas, no està fet amb anterioritat, si m’hi dedicaré una mica més. Tot i que una sola paraula podria servir: curiós (si ho és, segurament tot anirà rodat. Qüestió d’actitud).

Però per concretar una mica més se’m han acudit alguns, molts (encara que segurament no tots) els perfils possibles dels aprenents, centrant la descripció en allò que es considera capital: l’actitud.

La realitat és que els 11 són combinables donant lloc a un nombre quasi infinit de possibilitats. I la realitat és també que excepte els perfils 1 i 2 i no sempre, la resta de casuístiques no multiplicarien per zero. Això si exceptuant el perfil 11 tots estan allunyats de l’excel·lència, que suposadament es cerca.

CREC OPORTÚ RECORDAR EN AQUEST PUNT QUE EN CAP CAS S’ESTÀ PARLANT DE QUALIFICACIONS (NOTES), SINÓ VALORANT L’ACTITUD EN VERS L’APRENENTATGE.

I al mateix temps m’ha semblat oportú incloure una petita anotació relacionada amb la possible influència negativa sobre el grup de determinats perfils.

Perfil 1: no vol (per raons diverses: la rebel·lia n’és una, la manca d’estímul una altra…) a l’extrem que ni tant sols és possible saber si pot.

MOLT DE PERILL DE DISTORSIÓ.

Perfil 2: més o menys capaç però no curiós, no ha trobat l’interès acadèmic i la seva atenció és sobretot social. Sense dedicació ni atenció a l’aprenentatge.

GRAN PERILL DE DISTORSIÓ.

Perfil 3: vol però de forma inconstant, més per inèrcia que per curiositat. Aquest fet condiciona la seva capacitat en molts aspectes (ja que els coneixements o habilitats sovint estan relacionades).

PERILL DE DISTORSIÓ.

Perfil 4: més que la curiositat o la voluntat està caracteritzat per la incapacitat. Física o intel·lectual, difícilment pot comprendre o realitzar el que es proposa, fet que complica la dedicació sense ajuda, que en no ser acceptada representa el principal obstacle de l’aprenentatge.

PERILL DE DISTORSIÓ.

Perfil 5: capaç i curiós a la presencialitat però amb condicionants tècnics, socials o materials que el fan inconstant: sense la dedicació mínima i la constància per aprendre.

Perfil 6: més voluntat (pel resultat) que veritable curiositat personal per aprendre. Aquest ordre de prioritats condiciona la seva actitud que pot esdevenir inconstant (quan el resultat no arriba ràpid, i no sempre arriba).

BAIX PERILL DE DISTORSIÓ.

Perfil 7: més que la curiositat o la voluntat està caracteritzat per la incapacitat. No pot física o intel·lectualment comprendre o realitzar el que es proposa, per tant per dedicar-s’hi li cal ajuda. Un aspecte molt transcendent és l’auto-coneixement i l’acceptació de l’ajuda. A determinats nivells (postobligatòria) però aquest condicionant és difícilment salvable.

Perfil 8: capaç i curiós momentàniament, a la presencialitat però inconstant i sense la dedicació i constància individual a l’aprenentatge.

Perfil 9: molt capaç però amb manca de curiositat, ambició i per tant dedicació per assolir l’excel·lència.

Perfil 10: curiós, atent i sobradament capaç. Es dedica a les tasques però amb visió egocèntrica (egoista) sense reconèixer altres plantejaments o punts de vista de l’aprenentatge.

Perfil 11: curiós, atent i capaç. Que dedica temps a les tasques i que s’hi implica personalment fins i tot més enllà del que es proposa, per treure’n el màxim profit i buscar la perfecció.

A aquests perfils centrats en l’aprenent cal afegir, és a dir s’hi combinen, altres elements a considerar més enllà de l’estricte fet d’aprendre que sens dubte hi tenen gran influència:

  1. La perspectiva de gènere: en el sentit que determinats trets dels perfils associats al sexe tendeixen a ser més acusats. (per exemple el perfil de l’alumne nº10 en nois esportistes i en relació a l’EF)
  2. L’existència de patologies més o menys relacionades amb els processos d’aprenentatge (TDHA, TEA…)
  3. La condició de nouvingut amb les dificultats lingüístiques i de comprensió que comporten.
  4. Els hàbits de vida saludable o no (fins a la toxicitat) així com la realització o no d’activitats extraescolars (musicals o esportives, per exemple)
  5. L’entorn familiar o de vida, estable o inestable, regular o variable.

Els 11 perfils d’aprenent combinats amb aquestes 5 condicions ja donen una idea de la complexitat de la qüestió només aplicada a un individu, que es complica exponencialment a l’ensenyament reglat quants més aprenents o hipotètics aprenents coincideixen a una aula.

A l’equació de l’aprenentatge s’hi pot afegir (o no) l’ensenyant, quan parlem d’ensenyament reglat el considerem sempre. D’aquest com que ja vaig escriure fa temps acompanyo un enllaç que completarà el que s’ha dit fins ara: https://educaciofisicapep.wordpress.com/2015/02/02/cuatro-clases/

En aquest punt l’equació ja és tal i s’ha complicat: 11 tipologies d’aprenents/alumnes + 5 condicions o circumstàncies + 4 (o més tipus d’ensenyants).

A l’equació de l’aprenentatge no és imprescindible una institució, com s’ha vist que tampoc ho és la persona ensenyant, se sap que existeixen i són coneguts molts autodidactes (ja que es pot donar aprenentatge en molts àmbits més enllà dels reglats) però es pot considerar encara un darrer element: la institució (escola, institut o centre educatiu). Que amb diverses tipologies com s’ha vist en els aspectes precedents pot influir de diverses formes en combinació amb la resta de factors:

Les institucions educatives van de la rigidesa, la fèrria disciplina i exigència a la flexibilitat i adaptabilitat a les situacions més diverses, passant per ser més o menys inclusius, innovadors o tradicionals i un llarg etc de característiques, a més dels mitjans materials i personals amb que compten que sens dubte en cas d’estar implicats alguna influència tenen en l’aprenentatge.

Ni soc matemàtic ni tant sols hàbil amb els càlculs, però si tota equació ha de tenir una incògnita en aquesta de l’aprenentatge i des del meu punt de vista aquesta està clara: L’APRENENT (el quí, que he intentat definir).

Per com a mínim 3 raons:

  • La primera i principal perquè és l’únic element indispensable, sense el qual no pot haver-hi aprenentatge.
  • La segona perquè per molt complicats i malament estiguin els demés factors, mai seran zero i per tant eliminaran l’aprenentatge. Fins i tot en les pitjors situacions i dels pitjors ensenyants, si l’aprenent no multiplica per zero s’extreu aprenentatge.
  • I tercera, perquè de forma simple o més elaborada, institucionalitzat o no l’aprenentatge te a pesar dels múltiples factors (que poden despistar) un sol objectiu: l’aprenent.

POTSER TORNARÀ A SER OPORTÚ RECORDAR QUE EN CAP CAS S’ESTÀ PARLANT DE QUALIFICACIONS (NOTES) SINÓ REFLEXIONANT EN RELACIÓ A L’APRENENTATGE.

La qualificació és un tràmit, sobredimensionat, que forma part del procés d’aprenentatge i que per aquesta dimensió adquirida (o interpretada) a vegades es converteix en un obstacle.

Què seria d’un escrit del 10 d’agost de 2020 que no considerés, com ho fa absolutament tot a la nostra vida, la situació del COVID19, de la que venim i a la que anem inexorablement al mes de setembre en iniciar un nou curs.

Seria un escrit descontextualitzat, allunyat de la realitat (que d’altra banda existeix i existirà, espero, més enllà de la pandèmia).

Si com ho va ser al final del curs 19-20 el problema de l’educació es centra en les qualificacions (ara si parlo de notes), ja es va veure: problema solucionat. El que es faci o es deixi de fer, en període de confinament o similar no penalitzarà i tots contents. A les avaluacions finals em remeto…

Ara be si per al curs 20-21, i següents, els ministres i consellers, les institucions i sobretot les famílies i estudiants el que els preocupa és l’aprenentatge. A la incògnita de l’equació plantejada al text hi trobaran la solució.

No he anomenat als docents, no perquè no ens hagi de preocupar sinó perquè les decisions i les declaracions relacionades amb les qualificacions del curs passat ens van condicionar (desincentivant l’alumnat) molt la feina de procurar aprenentatge.

Si al definir 11 perfils s’han assenyalat els que poden donar zero en aprenentatge, si s’han remarcat els que en determinat context poden distorsionar grups i també aquells que tendeixen a l’excel·lència. Dins dels 11 perfils es poden detectar aquells que poden veure’s més afectats en una situació anàloga o similar a la del curs 19-20, que són:

Els Perfils 1, 2, 3 i 4: com tots poden veure’s afectats i les seves característiques no són les més idònies per enfrontar una situació adversa, però aquesta no suposa un canvi determinant.

Perfil 5: capaç i curiós a la presencialitat però amb condicionants tècnics, socials o materials que el fan inconstant: sense la dedicació mínima i la constància per aprendre.

Perfil 7: més que la curiositat o la voluntat està caracteritzat per la incapacitat. No pot física o intel·lectualment comprendre o realitzar el que es proposa, per tant per dedicar-s’hi li cal ajuda. Un aspecte molt transcendent és l’auto-coneixement i l’acceptació de l’ajuda. A determinats nivells (postobligatoris) però aquest condicionant és difícilment salvable.

Perfil 8: capaç i curiós momentàniament, a la presencialitat però inconstant i sense la dedicació i constància individual a l’aprenentatge.

Aquests 3 perfils d’aprenent són per raons diverses els gran perjudicats d’una situació com la viscuda, en dos casos pel fonamental paper facilitador que te la presencialitat en el procés d’aprenentatge i en el tercer cas per la complexitat de l’establiment de mesures de suport individual i també quan es donen mancances (perfil 5) que poden complicar l’aprenentatge.

Els perfils d’aprenent 9, 10 i 11, tot i que condicionats com tots, van demostrar i tenen actituds per superar i en determinats casos fins i tot “aprofitar” circumstàncies adverses.

No he oblidat el perfil 6. “més voluntat (pel resultat) que veritable curiositat personal per aprendre. Aquest ordre de prioritats condiciona la seva actitud que pot esdevenir inconstant (quan el resultat no arriba ràpid i no sempre arriba)”. Que fruit de les decisions ja comentades es va convertir en el gran beneficiat de la COVID19, ja que el resultat en aquest cas no sols va arribar sinó que ho va fer de forma anticipada.

Complicant, això si, de forma imprevista la resposta a la pregunta de la segona cita: ¿Hay solución para este problema ?

No se sap que portarà el curs 20-21, sigui quina sigui la situació, és segur que una molt bona opció per obtenir una solució satisfàctoria a l’equació de l’aprenentatge és conèixer-ne totes les variables. I si cadascú en el cas de l’ensenyament reglat (responsables, ensenyants, aprenents i el seu entorn) es preocupa i s’ocupa de la seva part, l’èxit passi el que passi està assegurat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s