Ridícul, és el meu titular.

Mai hagués imaginat que després d’escriure: https://educaciofisicapep.wordpress.com/2019/06/04/els-del-barca-estem-a-quadres/

amb motiu del ridícul de Liverpool es pugés, ja no repetir sinó doblar el ridícul.

I he triat ridícul perquè m’ha pegat en riure al moment. Després d’una estona, per buscar paraules per explicar-me la situació i aquest n’és el resultat:

Ridícul: Que mou a riure-se’n, que és digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, estúpid, pretensiós, etc.

Grotesc: Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat.

Absurd: Contrari a la raó, al sentit comú.

Després de trobar les paraules, he anat a la font al lloc oficial (lluny d’oportunistes, opinadors i avantatgistes comentant i recreant-se) per veure si coincidíem i això és el que he trobat

Tenint en compte el que es deia a: A quadres i el que s’ha dit fins ara, he trobat aquesta resposta, que serveix tant per a Piqué com per al responsable (no de la derrota o la eliminació, això passa a les millors famílies) del més gran ridícul de la història.

Què és tocar fons? Semblaria que és el moment en què les coses no poden anar pitjor, el punt d’inflexió a partir del qual es remunta, com si parléssim del mínim d’una funció matemàtica. Però el llenguatge és sofisticat i enganyós. Per què -deixem-ho clar des d’un principi- no existeix cap límit de fins a quin punt les coses poden anar malament. Així doncs podria ser el mínim històric -si continuem pensant en funcions matemàtiques-, el que va ser el pitjor moment, però tampoc seria del tot cert, ja que segurament el que ha remuntat no ha sofert el que realment vol dir tocar fons.

Tocar fons és una altra cosa. Quan la situació ja és desesperada i un ha fet tot el que ha pogut i veu que no se’n surt, llavors és quan un toca fons. I no vol dir que res li hagi de millorar. Tot el contrari, a partir d’aquell moment ja no té eines per combatre la desgràcia. Vol dir que ja no pot fer res per evitar-ho. Això és tocar fons.

Tocar fons és quan una persona comença a mirar casa seva avaluant què pot vendre per aguantar potser una setmana més, conscient que tirar llast només retrassa l’inevitable, i sabedor que se li esgota el temps per fer el miracle.

Tocar fons és senzillament perdre el control. És perdre la esperança. És reconèixer que tots els intents de sortir-se’n han estat inútils i que -i això és el més greu- no s’ha pogut trobar el motiu. Tocar fons és la sensació de vertigen quan un comença a caure, quan veu que a partir d’aquell moment només hi ha un camí i ja no queden llocs on agafar-se. Tocar fons és, en definitiva, rendir-se.

https://carreteraimanta.wordpress.com/2011/01/14/tocar-fons/ és la font del text quasi integre.

Deia fa poc més d’un any que soc un culé reflexiu i gens radical. Si el responsable de tot plegat te, com jo tinc, el més mínim apreci pel que queda (que no es molt en els temps que corren) del sentit de pertinença, al text precedent hi te la única decisió que pot prendre.

I que Deu ens agafi confessats perquè venen temps molt difícils. L’era postMessi (a ser possible amb ell) ha de començar ja i serà dura.

Jo em conformo amb una samarreta més normaleta, i en no fer més el ridícul pel mon.

15/08/2020.

QUASI 24 HORES DESPRÉS M’ADONO (pel poc que he vist i llegit) QUE VAIG TRIAR MALAMENT QUE EM VAIG QUEDAR CURT. HI HA DUES PARAULES MILLORS (una en masculí i una en femení, per allò de la paritat), són:

Oprobi: Deshonor públic, ignomínia. Persona que causa aquest deshonor.

Ignomínia: Menyspreu públic. Conducta, fet, que mereix el menyspreu públic, acció infame.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s