COAPRENENTATGE.

Tinc dubtes de si és un terme al us. Però si coeducació és educar sense distincions i la coavaluació és avaluació entre iguals, el COAPRENENTATGE ha de ser aprenentatge entre iguals (Aprensenyar ho anomena Duran, D).

L’àmbit al que em refereixo és professional, ja que els iguals en aquest cas són (més enllà del rol concret i puntual del moment) professors d’EF i l’objecte d’aprenentatge no és altre que la docència d’aquest àmbit en tota la seva amplitud i complexitat.

Els contextos d’aprenentatge professional poden ser molt variats: formals, no formals, molt implícits (com les formacions) o menys, suposadament gens, com és el cas. Ja que un procés selectiu és a priori qualsevol cosa menys formatiu, sobretot des de la posició del seleccionador que actua sens dubte com a qualificador.

Però a pesar del context i del rol (després d’acabar una part del procés), constato personalment que hi ha aprenentatge, tot i no es tractar-se d’una activitat formativa constato que si està essent formadora.

A moltes de les propostes revisades han aparegut cites i referències bibliogràfiques, entre les que algunes resulten útils per aquest text, i són inspiradores, les següents:

  • Si vols aprendre, ensenya. Ciceró.
  • Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. B. Franklin
  • L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor. H.G. Hendricks

Perquè la funció qualificadora que fem és una atribució (entre moltes altres) de l’ensenyant, que la implicació en la tasca és alta i per tant significativa, i finalment perquè més enllà del coneixement (que se suposa) el que es pretén detectar és l’habilitat/competència personal del docent.

Segurament és pot considerar un atreviment considerar COAPRENENTATGE el que ens aporten molts altres autors citats al llarg de la primera part del procés com: D. Blazquez, C. Gonzalez A, J. Devis, E. Sebastiani o A. Perez-Pueyo, que més enllà del coneixement personal crec que poden considerar-se col·legues; com també considero així a M A Delgado, Muska Mosston o N. Sanmartí.

Més enllà d’aquests referents (més propers o llunyans) el COAPRENENTATGE més valuós i significatiu està tenint uns altres dos focus:

  1. El primer, més nombrós, l’aporten una bona part dels aspirants que amb les seves propostes , relacionades amb múltiples aspectes de la professió, ens enriqueixen, inspiren i ens fan reflexionar. Sense que aquest sigui l’objectiu.

Organització, gestió de grups, recursos presencials i virtuals, metodologies, activitats, rols docents, formes d’entendre l’avaluació i un llarg etc. Han estat exposats i per tant compartits. Dels que sense dubte he/m aprés.

2. El segon menys nombrós, però molt transcendent, format pels companys i companyes amb qui es comparteix el rol qualificador. D’aquesta quinzena de persones a més de compartir la gestió del procés (part principal i objectiu primordial) també se’n aprèn i molt.

Rigor, disponibilitat, compromís, cooperació, combinats amb coneixement i experiència són una potent font d’aprenentatge i elements necessaris en la nostra i en qualsevol professió.

Lògicament es COAPREN més amb qui més és COmparteix, per aquesta raó destaco, i afegeixo als aspectes ja exposats, dels meus 4 col·legues dos imprescindibles: la generositat i la transparència. Què seria de tota la resta sense això ?

HE VOLGUT CONSTATAR-HO, ARA (potser massa aviat ) A LA MEITAT DEL PROCÉS, PERQUÈ HE DE CONFESSAR QUE SENSE AQUEST INGREDIENT (per a mi) EL PROCÉS MÉS QUE UN TRÀMIT SERIA UN TRÀNGOL.

Segurament la continuació donarà lloc a altres comentaris i valoracions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s