EXPECTATIVES…

Acostumen a ser més abundants les valoracions o reflexions a posteriori que els textos relacionats amb expectatives a priori de qualsevol empresa o activitat.

No obstant això, sempre i en tots els casos abans d’iniciar un projecte cadascú estableix intencions, plantejaments, voluntats i en definitiva te unes determinades expectatives.

En el cas actual les expectatives d’avui estan condicionades per les experiències prèvies. I en aquest previ hi ha de tot: hi ha raons i motius per a l’optimisme i aspectes (alguns exposats a: «concurs o suplici ?» per exemple) que podrien condicionar negativament. S’ha de dir però que al emprendre la tasca és precís apartar els segons i centrar-se en l’objectiu.

El previ d’aquesta assignatura del 2n semestre del 3r curs del grau de mestre de primària ofereix algunes raons per a l’optimisme:

  • Es tracta d’una optativa de la menció EF, amb tot el que això comporta (voluntarietat, nombre i perfil dels estudiants).
  • Al ser una matèria del nou pla d’estudis te un plantejament clar però al mateix temps obert a aportacions.
  • A pesar de la complicada situació actual, per raons sanitàries, contempla una bona part (més del 50%) de docència presencial i pràctica.

En el moment de plantejar i planificar la docència més enllà de referents i conviccions pròpies cal comptar amb molts altres, i tractant el tema de les expectatives, cal assenyalar-ne principalment dues:

  • Rober Garcia Antolin, de la Jaume I. Company, amic i veritable referent de la didàctica de l’EF en les diverses ocasions en que he realitzat docència universitària. En aquest sentit el llistó de les expectatives està molt i molt alt.
  • Raul Horació Gómez de la Universidad Nacional de La Plata. Del que preparant el material per a la MP1866 m’ha caigut a les mans el seu article: «Saber disciplinar y saber didáctico: la enseñanza de juegos deportivos.» Al que en poques paraules l’autor exposa el que considero haurà de ser l’objecte bàsic d’aquesta assignatura:

«Brindar elementos e insumos para la mejora de la formación inicial y continua del profesorado de educación física, de acuerdo con la dinámica de evolución conceptual y técnica existente.»

«Las técnicas cuantitativas, fueron perdiendo fuerza y cediendo lugar a programas más centrados en los procesos cognitivos y emocionales de profesores y alumnos, con prevalencia de estudios cualitativos.»

«Prevalecen en educación física los estudios centrados en las interacciones complejas que ocurren en el contexto de clase , lo que se ha denominado de modo genérico, paradigma ecológico, que procura focalizarse en las interacciones entre alumnos y docentes…»

«El estudio de la clase como un espacio de interacción creado conjuntamente, por lo cual procuran abandonar métodos y técnicas que dan cuenta únicamente de alguno de los polos de la interacción, sino más bien abordarlo como un sistema complejo de interacciones difíciles de preveer.»

En són moltes més les referències i la tasca és extensa. Però al moment actual i mirant al curt i mitjà termini aconseguir el que R H Gómez planteja, i fer-ho d’una forma propera a la de Rober, podria ser un bon objectiu i és sens dubte una ambiciosa expectativa.

SEGURAMENT SE’N PODRÀ SEGUIR PARLANT, PERÒ EM VENIA DE GUST ESCRIURE ABANS DE COMENÇAR.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s