YOU CAN’T STOP US.

Escrivia fa uns mesos…

«no prendre pas com a referència l’inici de curs 19-20 o qualsevol altre anterior, sinó tenir molt present la situació de tancament de centres i confinament de la primavera passada, amb aquesta referència crec que tot pot funcionar millor.»

«com s’haurà d’impartir l’EF la condicionaran. Fins a quin punt ? És la gran pregunta. Serem capaços els docents, en les noves condicions. de mantenir els valors de la matèria ?»

«algunes idees / propostes que formaran part de la nova EF.

  1. Les sessions presencials seguiran (en el meu cas) lligades a un entorn virtual d’aprenentatge: el moodle de cada nivell.
  2. Es minimitzarà en la mesura del possible l’ús de material (llàstima d’inversió en material del febrer de 2020), únicament quan sigui irrenunciable i insubstituïble.
  3. Adquirirà en canvi molta importància motriu l’espai de pràctica i les seves variacions seran elements centrals de les tasques, en aquest sentit seguirà o és potenciarà l’ús del tradicional guix.
  4. S’utilitzarà un recurs fins ara inèdit o poc utilitzat en EF, que és el material personal de l’alumne. A imatge i semblança de la flauta dolça a música, el compàs de plàstica o la calculadora. L’alumnat d’EF disposarà a cada sessió de: pilota de tennis, corda de saltar i goma de fitness.»

Més de 6 mesos de curs donen peu i arguments per fer un cert balanç, incomplet, de com està anant el curs i per tant d’on han quedat les expectatives i previsions fetes. Per fer-ho a més de considerar la selecció de fragments anteriors, que són el punt de partida, sembla lògic establir tres àmbits o vessants de la situació real viscuda fins al moment.

  • L’ organitzatiu.
  • L’acadèmic.
  • L’emocional.

Organitzativament, tant a nivell de centre com a nivell de matèria (EF) s’han donat les situacions previstes amb un balanç provisionalment divers, ja que:

  • Per una banda feta la previsió i gràcies a la col·laboració de l’ajuntament està essent possible realitzar les sessions d’EF de la major part dels grups més alts (4t d’ESO i batx) al poliesportiu municipal. Fet que tot i l’esforç extra que representa està tenint bons resultats.
  • Quan la mesura anterior no és possible, en altres nivells i algun grup de 4t, les sessions d’EF estan essent afectades, de forma no greu, pels protocols i les lentes transicions.
  • Es comentarà més endavant la previsió feta en relació al currículum, ara be les mesures en relació al material: tant la reducció de l’ús de material de centre com l’ús de material personal han condicionat fortament la docència. Ja que en el primer cas la limitació ha condicionat i ha motivat canvis i la segona possibilitat no ha estat en cap moment fiable ni constant, ja que sovint el suposat material personal no ha estat disponible per la major part de l’alumnat.
  • Com a complement, o conseqüència, de les accions anteriors i amb arguments COVID s’ha adquirit nou material adaptat a la situació.
  • Organitzativament tant les activitats del PCEE que inicialment eren possibles, i que es van planificar d’acord a la normativa, però que després es van veure afectades per les restrictives normes de funcionament i que van provocar la seva anul·lació fins al moment actual. Com la docència de postobligatòria que iniciat el curs va passar a un model híbrid a raó de dues sessions presencials i 3 virtuals i viceversa. Han estat i són encara ara els aspectes més influenciats per la situació.

Acadèmicament cal destacar uns quants aspectes:

  • El primer està relacionat amb la prevista, anunciada i volguda preponderància de la pràctica a les sessions. Però que havia (i dic havia perquè no s’ha donat com calia) d’anar acompanyada d’un major i millor seguiment de forma no presencial de la matèria, via moodle. Per tal que l’EF mantingués, com s’expressava al inici, els seus valors com a matèria.
  • Han estat necessàries i s’han donat a diversos nivells canvis en determinats continguts i activitats concretes. O be s’han modificat continguts com és el cas del rugbi en la seva versió rugbi cinta, se n’han eliminats d’altres com l’acrosport i s’han adaptat a les condicions d’espai i material moltes d’altres (des de l’expressió a la CF, passant pels esports). Tot i això fins al moment actual aquestes accions no han tingut una influència negativa en la matèria en el seu conjunt, que ha conservat el seu sentit, orientació i valors.

A pesar però del que s’ha comentat en apartats anteriors, de les decisions i accions preses. L’aspecte central que més ha condicionat l’EF i per extensió tot l’ensenyament a tots els nivells educatius és l’aspecte emocional.

  • Ja que tot i un inici esperançador, que atribueixo a l’esmentat contrast amb el confinament i manca total de presencialitat del final del curs anterior. La «normalització» de l’anormal situació amb les mesures comentades no ha donat com a resultat una actitud i dedicació recomanables, normalitzades o equiparables als moments anteriors a la pandèmia. Tot i que comprensibles, per com s’ha estat i s’està encara vivint personalment la situació, però són reals i condicionen la desmotivació, la desconnexió i manca de dedicació que està provocant la prolongada (molt prolongada) situació.

L’absoluta desaparició d’estímuls i al·licients que la dinàmica del centre oferia a l’alumnat: com ho eren per alguns el PCEE o altres activitats extraescolars, actualment desaparegudes. El rol motivador que les sortides i les activitats complementàries ens aportaven i que s’han eliminat quasi al 100%. I la impossibilitat, que la situació pandèmica provoca, de que els adolescents i joves en la seva vida personal trobin moments d’oci, activitats de desconnexió que sense formar part de la seva vida acadèmica sense dubte s’hi relacionen, i en aquest cas influencien i afecten negativament.

  • Cal afegir al punt descrit anteriorment d’on venim. S’ha comentat al principi en positiu, en el sentit de posar en valor la presencialitat actual en contrast amb la situació del curs anterior. Però a dia d’avui crec que es pot afirmar que l’alumnat no s’ha recuperat de l’impacte del confinament del curs 19-20.

No ha oblidat (segurament de forma interessada) el missatge del 3r trimestre en el sentit de que allò no presencial no te valor avaluador. No ha recuperat hàbits de treball i constància de períodes anteriors, ni ha adquirit gràcies a l’experiència viscuda prou habilitats i destreses relacionades amb l’autonomia i l’aprenentatge virtual.

Centrant, per tancar l’escrit, el tema en l’EF i com expressa el títol: res ens ha aturat, i s’ha explicat de quina manera. Ara be més enllà del valor innegable la pràctica, que aquesta sigui reflexiva i alguna cosa més que reproductiva, que sigui comprensiva i no purament intuïtiva per les raons anteriorment exposades està essent molt i molt complicat.

CAL RECONÈIXER I DIR QUE SEMPRE HA ESTAT DIFÍCIL FER EL PAS MÉS ENLLÀ DE LA PRÀCTICA (I POTSER NO SEMPRE S’HA EXPLICAT BE O S’HA ENTÈS CORRECTAMENT), PERÒ LA SITUACIÓ I ELS ÀNIMS ACTUALS HO COMPLIQUEN ENCARA MÉS. PER TANT CALDRÀ INSISTIR I/O ESPERAR TEMPS MILLORS.

Tot i que l’escrit està centrat lògicament en la docència a l’institut el mateix patró i similars condicionats han afectat a la docència universitària a l’UJI. El més destacable en aquest àmbit ha estat la gran afectació de la presencialitat durant els mesos de gener i febrer, que sens dubte han condicionat en gran mesura els objectius de l’assignatura (experiència de pràctica en la formació dels futurs mestres) i l’han complicat molt organitzativament: PER FINALMENT INTENTAR MINIMITZAR-NE L’EFECTE.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s