Standby o globus sonda ?

A diferència d’altres ocasions escric quan el soufle ha baixat, això dona molt avantatge per comprendre que està passant amb el futbol (i dic què està passant perquè a pesar de la baixada del soufle la història no s’ha acabat).

Fa un temps amb motiu dels 90 anys de «La Liga» ja em vaig referir a l’evolució i les aportacions del futbol en els darrers anys: https://educaciofisicapep.wordpress.com/2019/02/11/90-anys-de-futbol/

El que ha passat aquesta setmana supera per molt la repercussió que ha tingut qualsevol altre fet futbolístic recent (inclòs el burofax de Messi). Se’n ha parlat a tort i a dret. EL CANVI, LA GRAN INNOVACIÓ DEL FUTBOL: LA SUPER LLIGA EUROPEA. Han opinat tots implicats, interessats i tots els que passaven per allí, ningú ha deixat d’opinar i a quina opinió més hipòcrita.

Per centrar el tema s’entendrà que cal fixar-se amb els implicats que s’ha posicionat, ja que els oportunistes i els que passaven per allí no tenen cap importància. Aquests són:

  • Les víctimes. Que no son altres que els clubs més enllà dels 12 o 15 de la super elit. Que ja viuen de les molles que aquests els deixen i que ara fins i tot aquestes els volen llevar. Com a mostra un botó (que amb un punt de sarcasme deixa clar com està la situació per a ells):

Agnelli, Berlusconi, Henry, Glacer, Al-Khelaïfi, Abramovich, Al Nahyan, Thohir, De Laurentiis… Són noms segurs i/o possibles de la superlliga. Els alemanys i nòrdics com sempre van a la seva (serà la cultura)

  • Els ofesos / suposadament perjudicats. No són altres que la UEFA especialment, però també la FIFA i LA LIGA i els seus homòlegs nacionals… Ofesos per descomptat. Ja s’ha vist: han saltat com a lleons. I de suposadament res, molt perjudicats !!! ja que quan arribi (que arribarà. El precedent de l’eurolliga de bàsquet és més que una premonició i pesa com una llosa) la superlliga se’ls acabarà o reduirà molt el xollo del que viuen. Aquest raonament reforça la teoria del standby. La prova del cotó és que en plena setmana de la revolució s’han afanyat a intentar consolidar la seva proposta, enfocada a mantenir l’statu quo: La nova Champions. https://www.mundodeportivo.com/futbol/champions-league/20210419/493309288896/asi-sera-el-nuevo-formato-de-la-champions-league.html

  • I els salvapàtries, que entremig de la batalla manifesten prendre partit per les víctimes, disfressats o auto erigits com a defensors de l’esportivitat, la competitivitat, la igualtat, l’equitat i no se quants valors més. Alguns dels que s’han manifestat en aquest sentit són aquests:

Según el último ranking que publicó la revista France Football, Guardiola se asegura cada temporada como entrenador del Manchester City 27,5 millones de euros, 3,5 más que el curso pasado. Y esto, sin tener en cuenta los ingresos publicitarios, Unos números que lo colocan el tercer técnico mejor pagado, por detrás de un sorprendente Diego Simeone, del Atlético de Madrid, que repite el liderazgo con 40,5 millones; y de del italiano del Inter de Milán Antonio Conte con 30 millones, 19,7 más que en la pasada lista.

En este sentido, sorprende que los dos últimos entrenadores protagonistas en ganar una Champions League, Zinedine Zidane y Jurgenn Klopp, no aparezcan en el podio de entrenadores que reciben un salario más alto.

Aquests dos últims no deuen d’estar molt lluny dels que encapçalen el rànquing.

JUGADORSALARIO ANUAL NETO
Marc-André ter Stegen4.680.000
Gerard Piqué8.580.000
Clément Lenglet3.640.000
Samuel Umtiti3.900.000

Salvapàtries els va perfecte, ja que els números els situen més a prop dels milionaris promotors, que a fi de comptes els paguen, que dels anomenats ofesos/perjudicats. En canvi es manifesten en contra de la proposta i el més curiós és que ho fan en nom de la no discriminació, en contra dels privilegis d’uns pocs, tenen experiència en això.

En aquesta situació cap d’ells ha reconegut (potser no hi han caigut) o plantejat que la causa principal, el motiu i la raó de ser de la superlliga d’uns o de la modificació de la Champions dels altres no es altra que mantenir el seu nivell de retribucions.

Per tant una de dues: o callen (perquè sentir-los ofèn) i segueixen passant per caixa, o deixen de ser una de les raons (que no l`única) de fer del futbol un negoci que amb el format i la situació actual és insostenible.

Per això els escau salvapàtries, perquè fàcil és opinar des de la suposada i falsa imparcialitat.

A tot això que hi diuen els espectadors, els seguidors. Segons tots, els veritables protagonistes del futbol (quina gran mentida…)

“Eran fanáticos del Chelsea protestando en contra de su propio club. Algo que no se ve a menudo. Pero muchos decían que no era en contra del club o de los jugadores, era en contra de los dueños”, anota Restrepo.

En Liverpool, grupos de seguidores del club que lleva el nombre de la ciudad pusieron carteles en los alrededores del estadio. “Debería darles vergüenza”, rezaba uno de los afiches.

Finalmente, los seis equipos ingleses se bajaron del tren. De hecho, Arsenal, uno de los fundadores, pidió disculpas a los hinchas.

Que el futbol, del que estem parlant, és un negoci és una evidència tant pels noms com per les xifres que han anat apareixent. Els aficionats ho manifesten ben clarament: «era en contra de los dueños”, del que no semblem ser conscients és del paper dels altres implicats. Fanatisme, desinformació, mitomania ?

Amb la perspectiva que dona el temps, ha passat la setmana del terratrèmol. La resposta a la pregunta inicial no sembla ser una o altra, blanc o negre.

Standby si, paraula de Florentino (Laporta no opina, ell a lo seu) però globus sonda també, aquesta setmana ha sigut un tanteig, un marcar terreny, una prova, un assaig. Ja que aquesta no ha sigut més que la primera batalla de la guerra fratricida pels milions d’€ del futbol, als que ningú vol renunciar. Excepte els dels Castellfollit i similars, que ni els han vist ni els veuran, guanyi qui guanyi la guerra.

No es pot tancar la reflexió sense anomenar la NBA o altres lligues americanes. Que han aparegut com a model, referència, guia… No he seguit a fons la setmana, però no ha tingut molta presència (serà casual ?) un aspecte crec que determinant en la qüestió: el límit salarial.

Com s’ha pogut entreveure, CONTINUARÀ (la guerra segur…)

DIUMENGE 25, NOMÉS UN DIA DESPRÉS AQUEST ARTICLE EXPLICA I CONFIRMA ALGUNS DELS ARGUMENTS:

https://elpais.com/deportes/2021-04-25/historia-de-la-gran-rebelion-de-la-superliga.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s