ELS ADOLESCENTS I L’ACTIVITAT FÍSICA (permanència o abandonament?)

Actualment i d’un temps ençà són molts els inputs que circulen en relació a la pràctica d’activitat física.

  • Que si està augmentant el sedentarisme.
  • Que si cal incrementar el paper de l’EF (la ditxosa 3ª hora).
  • La dicotomia entre el seguiment de l’esport i la seva pràctica.
  • Infinitat de jornades, dies internacionals o mundials, accions puntuals totes elles.
  • Plans i accions encaminades a reduir el sedentarisme, sovint més voluntariosos que altra cosa.
  • Missatges de l’OMS, del Consell d’Europa i altres estaments, que no passen de la recomanació.
  • I un llarg etc.

Sens dubte que se’n parli, que es consideri el tema, ja és un avenç però potser cal alguna cosa més, per millorar la situació. Per això m’ha cridat l’atenció el treball fet a un racó de la Mediterrània que pretén aportar coneixement, fugint de tòpics i generalitzacions que poc o gens ajuden a emprendre accions intel·ligents.

Una primera consideració que crec que cal fer és que ja des del primer moment no es pretén, crec, que l’estudi aporti solucions globals, màgiques i per tant poc realistes. La primera de les moltes virtuts del text és focalitzar-se, en: l’abandonament i en una franja d’edat molt concreta.

D’aquest fenomen (abandonament, represa de la pràctica, canvi de pràctica) a totes les edats i especialment a l’edat adulta se’n ha parlat, per exemple:

https://educaciofisicapep.wordpress.com/2016/01/01/de-joves-sedentaris-a-adults-esportistes/

Per això el text actual interpel·la molt directament a determinades persones, entre els que hi ha (no únicament) sens dubte el professorat d’EF. Ja que no es parla únicament de promoció, de foment o d’iniciació, s’hi parla d’abandonament de manca de fidelització, es parla d’individus que han estat practicants i que ho abandonen en un moment singular.

Si saber per què es dona aquest fet no us interessa o preocupa, no cal seguir llegint…

Hi ha en aquest punt dues possibilitats: llegir l’estudi complet, cosa que recomano o comprendre per on van els trets amb el recull que n’he fet.

El primer fragment no podia ser altre que una interessant declaració d’intencions, de la situació i de la pretensió del treball.

Al següent fragment es troba la justificació (59 %) que com es deia anteriorment interpel·la als professors d’EF.

Amb aquest objectiu i amb aquestes dades, que dit sigui de passada són de Menorca però exportables a altres territoris. L’estudi analitza les raons i els perquès

En primer lloc m’he fixat en les raons pràctica (cal ser positiu).

Crida poderosament l’atenció que la raó menys important sigui l’atractiu de la competició, a diferència del que alguns/molts creuen i que serveixen per justificar determinades inversions en aquest tipus de pràctica.

No és una novetat ja que les darreres enquestes del CSD (molt poc conegudes i amb baixa difusió, potser mal intencionada) ja marquen una tendència creixent a tota la població de l’esport de lleure per damunt del competitiu i/o federat.

I reforça la interpel·lació feta, el fet que les raons més potents en relació a la pràctica siguin de caire personal.

Però no es pot obviar l’objectiu principal de l’estudi, l’abandonament i en concret les seves raons:

No se’m acut millor comentari a aquestes raons que les que el mateix text aporta, són les següents:

De les que crec que cal destacar les següents aspectes: EL MODEL, LA SOCIALITZACIÓ EN LA PRÀCTICA (especialment m’atreveixo a puntualitzar la femenina), i la relació entre DESCONNECTAR, argumentat com a motivació i LA MANCA DE TEMPS o el COMPAGINAR argumentats en negatiu, que tenen a veure amb una bona i necessària ORGANITZACIÓ PERSONAL.

Lluny de la creença, que potser tenen alguns, de que l’abandonament és fruit del caprici, de la influència familiar o de raons poc fonamentades. L’estudi analitza canvis en la pràctica, potser com a precedent de l’abandonament.

Les dades minimitzen el paper de la família i maximitzen el paper de la competició i dels entrenadors, així com en percentatges importants l’element, ja comentat, de la socialització de la pràctica.

Una molt més llarga i extensa anàlisi de factors, dades i respostes dels adolescents menorquins al text complet, dona peu a les conclusions i/o propostes en relació als arguments més rellevants.

Que fins i tot arriba a un nivell de concreció molt meritori, que és una veritable lliçó de sentit comú dels joves menorquins protagonistes de l’estudi.

Això, i molt més, és el que aporta aquest estudi. Que ben be podria (hauria de) ser replicat a altres àmbits territorials.

Podria ser un bon tema de TdR al batxillerat i perquè no d’un TFG o TFM, aplicable a nivell local, comarcal o fins i tot nacional (el PCEE s’està ocupant darrerament de reflexions relacionades amb aquests temes).

En un altre ordre de coses, com arriba l’estudi a les meves mans mereix com a mínim alguns comentaris:

Primer que res d’agraïment a Agnès (se que he tardat una mica a llegir-lo i comentar-lo) però finalment, ja veus que no ha caigut en sac buit.

També em suggereix una reflexió: que una exalumna en tenir coneixement de l’estudi pensi, recordi i no sols això sinó que me’l faci arribar és un gran senyal (anecdòtic o no ?) que te a veure justament amb la pretensió de l’estudi.

Aquesta iniciativa pot estar motivada per dues raons:

  • Podria ser que amb el temps (han passat més de 5 anys) alguna de les accions de l’EF o que s’hi relacionen hagin perdurat i es mantingui la conscienciació i l’hàbit en relació a la pràctica especialment en l’adolescència. O per contra podria ser que a posteriori s’hagi adquirit la maduresa i el sentit crític, d’accions fetes o no fetes, com per cridar l’atenció a algú que te part important de responsabilitat en el foment i fidelització de la pràctica d’activitats físiques. Amb l’objectiu de millorar les actuacions a realitzar.

És evident que la rebuda i lectura del llibre m’han fet recular uns anys, qui eren els protagonistes aleshores ? Què vam fer llavors i que fem actualment ?

Per això no m’he pogut resistir a incloure dues imatges que responen a aquestes preguntes. Una de caire totalment extra curricular i de diferents nivells i la segona més relacionada amb l’EF i el treball a l’aula. A les que Agnès apareix (i molts altres a qui espero els portaran records, espero que bons…)

En qualsevol cas, gràcies. Ja que com s’ha vist qualsevol millora únicament donarà algun fruit si està basada en el coneixement i les opinions dels principals implicats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s