Les comparacions són odioses.

Aquesta és una dita carregada de raó i sentit comú, que no acabo de comprendre per quina raó s’han passat pel «forro» a TV3 amb el documental Messi el 10è art.

Potser calia trobar-li a Ramon Gener una nova oportunitat de fer el seu reiterat paper, i aprofitant el suposadament delicat moment messiànic* (en això s’ha convertit Can Barça), fer-li una mica més la rosca a l’argentí i aconseguir que segueixi al Barça.

*Que es basa en l’obediència cega a un líder: comunitats messiàniques properes al concepte de secta.

Però, calia una falca del programa a càrrec del president del club en plena assemblea (on dit sigui de passada s’hi tractaven temes de vital importància per l’entitat) ? Cal retransmetre els partits de Messi i el seu col·lega Neymar a la Copa Amèrica ? Obviant altres, segurament interessants, partits de la competició…

Algú ja ha venut el club i ara sembla que algú s’està bevent l’enteniment. De fet la publicitat del documental ja deixa entreveure que molt clar no ho tenen:

«Ramon Gener condueix les seqüències on s’intenta vincular el futbol de Messi amb l’art» Des del meu punt de vista es queda amb l’intent, i anant una mica més enllà ratlla en determinats moments el ridícul en les comparacions.

«A més de Jorge Valdano com a comentarista de futbol, argentí com Messi i exentrenador.» Per acabar de reblà el clau i ja posats se’l podria considerar filòsof, ja no ve d’aquí…

Res a dir de la retrospectiva futbolística del, sens dubte millor jugador del mon. Interessants esportivament les aportacions de companys, entrenadors i rivals. Molt especialment la de Ronaldinho explicant un rol molt interessant (fins i tot pedagògicament) i potser desconegut.

Si el documental fos això i només això, la pregunta podria ser: cal en el moment actual ? La resposta segurament deu ser que tot ajuda a l’objectiu suprem, que no és altre que el crack es quedi.

Fitxatges, acomiadaments, espectacles de circ, documentals televisius en prime time, i un llarg etc. Ningú se’n adona que darrerament tot, a una entitat amb més de 100.000 associats, gira al voltant del 10. A alguns se’ls escapa el riure al pensar en l’esglesia maradoniana. I no haurien de fer-ne broma, quan es comporten segons els preceptes del Messianisme radical que s’ha instal·lat aquí.

És en aquesta boja deriva que algú ha gosat anar un pas més enllà i parlar d’art; utilitzar l’art, millor dit. Un col·lega expert en la matèria em comentava en relació al documental:

«No tenen la menor aproximació al concepte “art”, que ha sigut ben debatut al llarg de la historia de la filosofia. I després sentir algunes persones parlant de “cognició” com si sabessin el que diuen fa riure.»

Es qualifica a Messi de geni, ho comparteixo. Ja que en el seu camp sobresurt i no únicament per exercitar-se de forma brillant sinó pel fet de ser diferent, peculiar o fins i tot únic.

El problema, el desconeixement, la gosadia o fins i tot el ridícul, es dona quan la suposada genialitat en un camp pretén ser elevada a l’absolut o fins i tot portada a un terreny que no li és el propi.

L’art, amb major o menor càrrega física (d’expressions artístiques n’hi ha per a donar i vendre), te com a premissa i com a element definitori: la bellesa, l’expressió, la comunicació i un llarg etcètera de valors que individualment, o també a vegades col·lectiva, donen lloc a una expressió artística el valor de la qual no està alterada, pretén ser autèntica.

L’esport, i especialment el futbol com altres esports d’oposició, no pot tenir mai aquesta consideració ja que parteix d’una premissa diferent, que no és altra que la competició (la influència de l’altre) ni la bellesa, ni la comunicació, ni l’expressió de valors en són l’objectiu. L’esport d’elit es basa en la cerca de la victòria.

Tot i aquesta consideració és sabut que hi ha diverses tipologies d’esports, els de precisió són els més aproximats a la complicada comparació (la sincro per exemple) però aquest és un altre tema. Amb això, sembla molt clar que el futbol està molt allunyat d’aquesta tipologia.

El defecte, el pecat original és oblidar això, i deixar-se enlluernar fanàticament per la forma en que un esportista es desenvolupa en la seva activitat, que pot ser bella, pot crear sentiments i sensacions, pot tenir elements comuns amb l’art, pot ser trencador, innovador. Però mai es pot oblidar la premissa inicial.

I no deixant-se endur per expressions metafòriques com «artista de la pilota», o acabar lloant trampes o infraccions com la famosa ma de deu.

Aquesta diferenciació s’exposa a les classes d’EF al explicar la diferencia entre esport i espectacle (que sens dubte tenen trets en comú, però que són diferents per definició).

L’explicació és la següent: el circ és un espectacle i el basquet un esport, tenen punts en comú. Cal preparació, escalfament, entrenament, habilitat… Però quan arribes a casa després del basquet la pregunta és: qui ha guanyat ? En canvi, quan vens del circ no et pregunten qui ha guanyat el pallassos o els trapezistes ? Sinó que et pregunten t’ha agradat, ho has gaudit ?

Així de fàcil Ramon Gener.

Deixem descansar en pau a «Verdi i Wagner, dos compositors coetanis i que rivalitzaven d’alguna manera com ho han fet Messi i Cristiano Ronaldo.» I a tots els altres artistes anomenats en pro de la causa que: de CAP MANERA !!! són comparables als esportistes i menys a alguns.

El futbol, i l’esport per extensió, te elements propis suficientment valuosos com per ser valorat com a tal: l’esperit col·lectiu, la cooperació, la solidaritat, l’esforç, la generositat, la persistència… No cal menystenir altres disciplines per sobrevalorar-lo.

Com s’ha vist dins del mateix documental el rol i el paper de Ronaldinho és una perfecta mostra d’aquests valors positius. Contraposats a l’individualisme, l’egocentrisme i el divisme que de forma sectària, i en pro d’un suposat (i més que dubtós) be superior, és promou i fomenta.

A aquests valors caldria dedicar el prime time i no als contravalors cada vegada més i més potents.

Si ho voleu comprovar de primera ma, aquí teniu l’enllaç:

https://www.ccma.cat/tv3/messi-el-dese-art-un-projecte-unic-una-visio-diferent-del-millor-jugador-del-mon/noticia/3105099/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s