Vell sistema, nous professors.

Un dels temes reiteradament tractats a aquest espai és la professió. A vegades, molt sovint des de la perspectiva de l’àrea d’EF a l’ESO i en altres amb una mirada més general sobre la docència a diversos nivells educatius.

Aquest segon és el cas actual, ja que acabat el curs a l’ESO, a postobligatòria, a la universitat i tancats els pràcticums de mestres i de màster, suposo que com a mostra d’agraïment (insuficient, però que sempre és d’agrair) la direcció general d’universitats ens ha convidat als mentors de centre a participar a una jornada.

Més extensa en conjunt però de la que em va interessar aquesta part inicial, per dues raons principals:

  1. Conèixer de primera ma, directament de les autoritats participants, l’estat actual i el plantejament a curt i mig termini del paper dels centres i dels mentors de centre en els màsters de formació del professorat.
  2. Escoltar una opinió més enllà de l’oficial i institucional en relació a la professió docent. A càrrec d’un fins al moment desconegut professor i investigador: Nacho Rivas.

Aquest interès en els darrers temps ja ha donat peu a diversos escrits en els que havia reflexionat: en relació a la tasca docent, al mentoratge o a la formació.

https://app.box.com/s/c4q10tg73j5r3lowr5x55q5s17zutyt1

https://educaciofisicapep.wordpress.com/2019/02/13/mentoratge/

https://educaciofisicapep.wordpress.com/2020/12/05/la-sessio-def-i-el-mentoratge/

En quant al punt 1, no vaig percebre moltes novetats, ni canvis radicals. Més enllà d’alguns brots verds, en forma de bones intencions que certament d’un temps a aquesta part en el tema de la formació del professorat s’estan donant algunes accions encara parcials. Com son la formació en tres nivells del professorat mentor i de dotacions suplementàries de professorat als centres acollidors, per comentar les més significatives. En positiu és pot considerar que el recorregut ha començat, però en negatiu que queda molt camí per davant.

La motivació principal d’aquest escrit te a veure amb el punt 2. Amb la ponència: «El perfil docent del professor de secundària i la seva formació professional» en la que amb un atractiu desplegament de mitjans (des d’acudits fins a cites) es van plantejar i posar en dubte el com i el per què ? Plantejant alternatives al statu quo del sistema educatiu en general i del tema formació en concret.

Alguns dels raonaments més interessants van ser:

  • El tractament de l’encaix de les tradicionals disciplines acadèmiques en una nova formulació del saber.
  • La transcendència del triangle que formen: el currículum (amb les seves rigideses), el sentit vital de l’aprenentatge (per a professors, alumnes i entorn) i la relació (diferent avui en dia) dels joves amb el saber.
  • Una interessant i crítica anàlisi de la professió, descrita com un camí vital que va de cada experiència personal com alumne a la visió social de l’educació. Del que se’n deriva una història personal, un compromís com a docent a un determinat model i una responsabilitat. Una de les idees força més potents de la ponència crec que és l’idea que la identitat del docent que s’ha forjat o s’està forjant pot ser/hauria de ser transgressora i no submisa, uniforme o irreflexiva.
  • En aquest context s’arriba a la definició, a la caracterització del docent com a professional. Per fer-ho utilitza paraules com: proletarització, administravització i gestió. Per plantejar la dicotomia: professor com a informador o professor com a constructor de coneixement ?
  • En aquest punt per canviar, per repensar (com diu ell mateix) entre altres apareix el concepte exnovació que l’autor planteja per substituir el d’innovació.

Més enllà de resumir, destacant aquells aspectes que més m’han cridat l’atenció, que el títol ha intentat reflectir. El sentit últim d’aquest text és d’agraïment a Nacho Rivas i d’admiració per la seva aportació a la professió. Ja que més enllà de les accions concretes a desenvolupar (esperem que a curt termini), el sol fet d’escoltar-lo ja és una contribució important a la formació dels docents.

L’he definit com: fins al moment desconegut, però sense cap mena de dubte val la pena seguir-lo, sentir-lo i llegir-lo de nou.

Un darrer missatge per als organitzadors: no és el que esperava/em (crec que es pot dir en nom de tots), que va molt més enllà d’un fet puntual. Però ha estat una excel·lent jornada i per tant gràcies de forma sincera.

Un pensament sobre “Vell sistema, nous professors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s