ESPORT I DOCÈNCIA (com seria la roda de premsa d’un profe)

Si us agrada l’esport en general o alguna modalitat en concret, com a practicants però també com a espectadors us seran familiars expressions com:

  • Partit a partit.
  • El resultat depèn de petits detalls.
  • No hi ha rival petit.
  • El contrari també juga.
  • L’esportista X, no gestiona be la pressió dels moments importants.
  • L’entrenador X no ha sapigut intervenir en el matx.
  • L’esportista X es sobreposa a les seves debilitats.
  • X, no ha suportat la pressió més enllà de la competició (p.d): l’entorn.
  • Apunta maneres, te qualitats, però ha de créixer.
  • És un prodigi de la precocitat.
  • Apareix sempre als moments importants.
  • Encarna el rol de l’entrenador al camp.
  • Disciplina tàctica.
  • Prodigi de la tècnica.
  • És un entrenador que estudia molt be al rival.
  • Cal valorar la seva aportació al grup (vestuari).
  • I moltes altres

Totes, o moltes, formen part dels tòpics amb que els protagonistes de l’esport ens obsequien a cada declaració, roda de premsa o entrevista per comentar les seves actuacions.

En funció dels gustos segurament, tothom pot ficar uns o altres noms com a protagonistes de cada expressió.

En aquest punt i en relació a l’objectiu del text això és pura anècdota.

Els que sou docents, o us formeu per a ser-ho, imagineu, fabuleu: com serien les vostres declaracions si després, o fins i tot abans, de cada actuació (sessió) haguéssiu de fer una roda de premsa o una declaració per valorar-la i/o analitzar-la ?

Si fos el cas, cosa molt improbable, segurament és podria fer una lectura en clau didàctica de l’anterior llista de tòpics, ja molts o potser tots, podrien ser perfectament utilitzables.

  • Partit a partit.
    • Aquesta expressió de Simeone que ha fet fortuna ben be podria referir-se a la importància de cada sessió, i que per tant únicament al final del procés és pot fer una valoració del resultat.
  • El resultat depèn de petits detalls.
    • Podria representar que al igual que en l’esport donant per descomptats molts, incomptables aspectes tots ells importants que influeixen i que s’han treballat. També a la docència l’èxit o la satisfacció es pot trobar en petits fets puntuals(que mai s’han d’oblidar) que condicionen fortament el resultat.
  • No hi ha rival petit.
    • Acostuma a referir-se a diverses categories de rivals o tipologies de partits. De forma anàloga l’expressió podria servir per fer referència als diversos nivells educatius i a la seva importància a pesar de les evidents diferències, en contra a la tendència a minusvalorar nivells educatius més baixos.
  • El contrari també juga.
    • Aquest tòpic per excel·lència podria mantenir el seu ús molt habitual, en referència «simulada» a l’alumnat com a contrari, al que per descomptat com a principi i per definició sempre cal considerar en la interacció docent i que com a part de la mateixa la condiciona fortament.
  • L’esportista X, no gestiona be la pressió dels moments importants.
    • Eufemisme despectiu sovint aplicat a esportistes, que ben be pot aplicar-se als docents que sota pressió (de molt diverses tipologies: temps, conflictes, transcendència, manca de confiança… )actuen de forma diferent a la prevista i per tant cometen errors.
  • L’entrenador X no ha sapigut intervenir en el matx.
    • Més enllà de la previsió i de la planificació el docent al igual que l’entrenador han d’actuar en la immediatesa del moment i tant l’un com l’altre poden,com diu l’expressió, cometre errors.
  • L’esportista X es sobreposa a les seves debilitats.
    • Tant l’esportista com el docent depenen en l’èxit de seva acció de múltiples factors i mai d’entrada juguen tots al seu favor. Tant un com l’altre tenen debilitats i mancances. Ser-ne conscient per superar-les, o fins i tot treure’n profit,són una de les claus de l’èxit. (l’estatura d’alguns esportistes n’és una mostra, Arantxa Sánchez o Maradona per exemple. O la debilitat física d’altres com Guardiola o David Meca en el seu moment)
  • X, no ha suportat la pressió més enllà de la competició (p.d): l’entorn.
    • És obvi que l’esport d’elit va més enllà de la pista, del camp o del circuit i són coneguts casos històrics o més recents (Osaka el darrer)en que aquest fet els ha condicionat negativament. De la mateixa manera, la docència va més enllà de l’aula (tutories, centre, famílies, administració…)i de forma anàloga cal gestionar aquest «entorn» a vegades hostil o poc afavoridor d’una bona docència.
  • Apunta maneres, te qualitats, però ha de créixer.
    • Aquesta lloança habitual en joves esportistes destaca en ells alguns aspectes (físics, tècnics o d’actitud en front als reptes), però al mateix temps i de forma velada vol indicar que hi ha carència d’altres (que quasi mai no es posen de manifest). Els joves docents a vegades pel seu caràcter, experiències prèvies o altres raons mostren virtuts excepcionals, però com s’ha dit dels esportistes aquests aspectes s’han de complementar amb altres, que cal conèixer i cultivar.
  • És un prodigi de la precocitat.
    • Expressió similar a l’anterior i igualment transferible com l’anterior, però que es focalitza més en les condicions positives de jove esportista/professor.
  • Apareix sempre als moments importants.
    • Expressió contraposada a alguna anterior en l’esport, que en l’àmbit docent es podria interpretar com la capacitat de resposta puntual encertada. Que en la docència, i en canvi no a l’esport, sempre ha de dur afegida a una bona gestió de l’ensenyament aprenentatge, ja que sense aquesta una acció puntual mai serà exitosa globalment (a diferència del cas d’alguns esports que si es resolen amb accions puntuals excepcionals).
  • Encarna el rol de l’entrenador al camp.
    • Valor que en esports d’equip s’atorga a determinats jugadors especialment freqüent en algunes demarcacions(mig centre, central, base o col·locador al futbol, handbol, basquet o voleibol respectivament)en Xavi Hernández podria ser-ne una mostra. I que en la docència podrien representar aquells alumnes col·laboradors, solidaris, participatius (en la docència no cal que siguin especialment dotats o hàbils) que com els esportistes esmentats tant ajuden, i que cal fomentar que existeixin i reconèixer-los la seva aportació.
  • Disciplina tàctica.
    • És la definició perfecta de ser capaç de portar a la pràctica el que s’ha previst més enllà d’estímuls, impulsos o interaccions a vegades contradictòries. A l’esport aplicable especialment als practicants però també als tècnics i en educació igualment aplicable a docents i alumnes, cadascú en el seu rol.
  • Prodigi de la tècnica.
    • Lloança a un esportista d’un aspecte de les seves capacitats, que no vol dir necessàriament lloança global de l’esportista en conjunt. En un docent podria implicar una bona valoració d’un determinat aspecte de la tècnica docent (l’explicació, l’exemplificació, la correcció, la motivació, o altres…) però que en terminologia docent no és necessàriament equivalent a competència docent.
  • És un entrenador que estudia molt be al rival.
    • En un entrenador aquest és un aspecte fonamental, tot i que no l’únic com s’ha vist. En un docent podria equivaldre al coneixement del contingut (currículum) i dels destinataris (cada grup d’alumnes i cada alumne en particular). Que en el segon cas, del docent, és tant important com en el primer.
  • Cal valorar la seva aportació al grup (vestuari).
    • A l’esport a més d’aspectes que ja han aparegut en expressions anteriors (tècnica, tàctica, coneixement, capacitat…) hi ha altres aspectes, que són als que es refereix aquesta expressió, es podrien resumir en factors psicològics. I com a mostra podria recordar el paper de Pepe Reina (que sense jugar un sol minut) va ser part important de la selecció campiona del mon. En la docència implica que més enllà de tasques, accions i exercicis hi ha elements com la motivació, l’esforç, la disciplina o la constància entre altres. Que el docent ha de considerar i tractar. Són imprescindibles, són els factors emocionals a vegades anomenats currículum invisible, i en els que l’alumnat a vegades, sovint, es converteix en un aliat que cal saber valorar i aprofitar, són els Pepe Reina de l’aula.

I vull pensar que a una hipotètica roda de premsa d’un docent s’hi afegirien altres tipus de declaracions, més enllà d’aquests tòpics, després d’una sessió com la que s’observa a les imatges. Potser hi haurien comentaris com:

  • La sessió s’ha desenvolupat a la franja alta de les previsions. Tot docent quan planifica ho en funció d’unes variables (que no rivals) i preveu diverses possibilitats de realització de tasques. La franja alta és aquella que contempla la millor previsió possible pel que fa al nombre de tasques.
  • La sessió ha satisfet els objectius i intencions plantejades a priori en el grup. Aquest nivell de satisfacció o d’assoliment pot ser alt, mitjà o en el pitjor dels casos baix (independentment del nombre de tasques).
  • La sessió independentment dels dos valors anteriorment comentats ha aportat més enllà dels objectius, intencions i tasques. En aquesta valoració cal situar els aspectes emocionals el que s’ha anomenat currículum invisible.
  • Sovint a les rodes de premsa hi ha referències individuals a les aportacions en positiu o en negatiu de determinats esportistes. En l’acció docent a posteriori sempre es fa (i registra) aquesta valoració i per tant és podria respondre (i sense evasives) de tots i cadascun dels participants. En termes de rendiment, d’actitud o d’accions puntuals si fos el cas.
  • Ja se’n ha parlat però un aspecte destacat de la sessió és la gestió d’aula en el transcurs de la sessió, que en el cas del docent inclouria explicacions en relació a: disciplina, format de les explicacions i encàrrecs de tasques, sobre el rol i la posició que ocupa, els feedbacks de tots els tipus que faci servir i les valoracions finals, entre altres aspectes.
  • En rodes de premsa prèvies a competicions és freqüent la pregunta: quin partit espera, quines expectatives te en aquesta competició ? Un docent prèvia la sessió podria detallar totes les previsions fetes en relació al context (que ha passat abans), als objectius (que espera després) als punts forts i dèbils de determinat grup (cada grup diferent) en front a determinada activitat i un llarg etc de variables.
  • I finalment és un clàssic, molt acadèmic per cert, el fet de dir que les valoracions es fan a final de curs (això els diuen als entrenadors, si no els han acomiadat abans). Ells, els entrenadors o en ocasions els mateixos esportistes en aquest cas fan el que fem els docents, i responen valorant tot el que ha succeït al llarg del procés, en el seu cas però absolutament condicionats pel resultat del grup o de l’esportista en la competició. Nosaltres en canvi tot i tenir una resposta del resultat de cada grup, donem una resposta alumne per alumne en forma de qualificació. No és una roda de premsa, són les notes finals.

Si heu arribat fins aquest punt, potser sigui el moment de justificar i/o d’explicar d’on ha sorgit la idea d’aquest text.

En primer lloc és una reflexió (de les moltes que es fan de la tasca docent) privada i sense la visibilitat d’una compareixença pública com les que fan els mediàtics esportistes.

És al mateix temps una hipòtesi de quin podria ser el contingut (reinterpretant fins i tot els tòpics) d’una imaginària roda de premsa d’un docent (menys popular, però no menys transcendent)

I finalment, i sobretot, és el que estem fent en el marc de la MP1810 o la didàctica de l’EF aquest semestre a l’UJI: una «roda de premsa» abans i després d’una sessió d’EF.

  • Explicant prèviament a l’actuació les intencions, previsions i responent a dubtes preguntes i/o suggeriments.
  • Reflexionar i valorar la intervenció recentment acabada, rebent opinions, elogis, crítiques i preguntes sobretot dels observadors, però de tot el grup en general.

Finalment i a pesar d’haver utilitzat el concepte roda de premsa, la finalitat, la voluntat i l’objectiu és a diferència d’algunes rodes de premsa radicalment constructiu i pedagògic (per a tots: els futurs mestres, actuant com a docents o com alumnes i el propi docent). El principi rector de l’acció és aprendre dels encerts i també dels errors (propis i aliens).

EN AIXÒ ESTEM, AQUESTS DIES, I CERTAMENT QUE HO GAUDEIXO MOLT.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s